Des del 1990 fins al 2011 el Consell Comarcal de la Noguera va convocar, amb caràcter anual, el Premi Jaume d’Urgell, que s’atorgava a la trajectòria d’una persona o entitat que hagués contribuït a l’enfortiment i la projecció de les relacions culturals o d’amistat entre els pobles de parla catalana. El guardó consistia en una reproducció a escala real del segell que va utilitzar el comte Jaume d'Urgell. L’administració local agafa el relleu de la comarcal en l’organització del Premi Jaume d’Urgell, a partir de la XXIII edició l’any 2012.
Actual president de La Bressola, se li reconeix la seva gran tasca al capdavant d’aquesta associació cultural de la Catalunya del Nord, creada per a promoure una xarxa d'escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català, amb les dificultats constants que tenen per tal de promoure i de mantenir la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a infants i a joves en aquest territori.
Guillem Nivet va néixer a Ceret, de pare català i mare bretona, va ser alumne de la Bressola de Nyls dels 2 als 10 anys, i del primer col•legi de la Bressola del Soler, dels 10 als 15 anys, fins que va fer el pas a l'Institut Francès. El seu pare, de Canoès, li va transmetre l’estima per la llengua després de veure-la perseguida a l'escola i al seu poble. Així, l’any 2021 ja com a advocat de La Bressola, va oposar-se legalment al bloqueig de l'Ajuntament de Perpinyà al projecte de liceu. El 30 d'agost de 2023 va ser escollit president de La Bressola.
La Revista Camacuc, del País Valencià, per la seva defensa, difusió i normalització de la llengua davant d’un govern hostil, i per treballar per a promoure l’interès dels infants per la lectura en català. Així, el premi pretén reconèixer i donar suport a la revista, la qual ha patit els estralls del temporal de la DANA que va afectar greument la seva redacció a Paiporta.
Josep Maria Benet Ferran (Lleida, 1957) més conegut com a Tatxo Benet, és periodista, empresari i col·leccionista d'art contemporani.
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat professional va començar l'any 1975 al Diari de Lleida com a redactor d'informació local i d’esports, i després va treballar en altres mitjans de comunicació, com al Diari Catalunya Express, El País, El Periódico de Catalunya o Televisió de Catalunya, on va treballar fins l’any 1997, passant per diferents seccions de la corporació, com informatius o esports.
Durant aquest període a TV3 va modernitzar els continguts dels programes d'esports, així com la manera de treballar les imatges que s’emetien. El Canal 33 es va convertir en un canal d'esports per la qualitat i el volum de transmissions i programes esportius que es feien, sobretot els caps de setmana. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va ser director i màxim responsable del Canal Olímpic, el qual emetia els jocs en català. Després va passar a ser coordinador i responsable de l’àrea d’esports de la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics, que agrupa totes les televisions autonòmiques d'Espanya. Després va crear la seva pròpia empresa de producció i distribució de drets, i l'any 2000 es va fusionar amb el grup audiovisual Mediapro.
Tatxo Benet també va un dels màxims accionistes de la Unió Esportiva Lleida, i l’any 2008 va començar la seva col·lecció d'art contemporani batejada sota el nom de Censored, amb més de setanta peces censurades al llarg de la història de l'art i que compta amb obres d'Abel Azcona, Ai Weiwei, Pablo Picasso, Francisco de Goya, Robert Mapplethorpe o Andres Serrano. En aquest sentit, Tatxo Benet també va adquirir l'obra Presos Polítics a l'Espanya Contemporània, de Santiago Sierra, i la va cedir al Museu de Lleida. Finalment, l’any 2023 va obrir les portes del Museu de l'Art Prohibit a la Casa Garriga Nogués, on s’exposa gran part de la seva Col·lecció d'Art Prohibit.
Plataforma per la Llengua és una organització no governamental amb més de 26.000 socis que vol promoure promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. L'entitat treballa als diferents territoris de parla catalana i ho fa des d'una perspectiva transversal: en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida i l'arrelament lingüístic dels nouvinguts, en les universitats i l'educació i en les administracions, entre altres àmbits d'actuació. Actualment, l’entitat compta amb diferents comissions temàtiques de voluntaris, té grups locals en desenes de poblacions i s'estructura en cinc delegacions territorials: en té al Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, a les Illes Balears i a l'Alguer.
L’Obra Cultural Balear és una entitat sense ànim de lucre fundada el 31 de desembre de 1962 que promou la llengua i la cultura pròpia i defensar el dret de les Illes Balears al ple autogovern. Des dels seus inicis, l’OCB ha dut a terme una gran tasca a favor de l’autonomia i del reconeixement de la personalitat nacional de les Illes Balears. Així, l’entitat fa feina a partir de tres eixos: llengua, cultura i país. Milers de socis i una àmplia xarxa territorial fan de l’OCB l’entitat de referència de la societat civil de les Illes Balears pel que fa a la llengua i la cultura. És gràcies a les aportacions dels socis que poden dur a terme tot tipus d’accions, projectes culturals i campanyes de sensibilització lingüística amb l’objectiu d’enfortir la llengua catalana i la cultura pròpia com a trets d’identitat i cohesió social.
Pel que fa a la categoria individual, s’atorga el premi a Ignasi Aldomà i Buixadé, geògraf, doctor per la Universitat de Barcelona, 1990; i professor de la Universitat de Lleida.
Durant els anys de la transició democràtica Ignasi Aldomà es va implicar activament en diversos moviments socials, especialment en aquells que afectaven la pagesia, com va recollir al llibre ‘La vaga dels tractors. Conflictes agraris a l'Urgell, 1977-1978’, 1986. És autor d'obres com ‘La crisi de la Catalunya rural’, 1999; ‘Amb el permís de Barcelona’, 2000 -el qual va ser finalista del Premi d'assaig Josep Vallverdú; i ‘Atles de la nova ruralitat’, de 2009.
Aldomà va participar en la transformació de la ruralitat de les comarques de Lleida, a través del Manifest de Vallbona per a la construcció d'un canal Segarra-Garrigues, i del Compromís per Lleida, constituït el 2007 per impulsar el desenvolupament integral de les comarques de Lleida. També va intervenir en la redacció de l'informe per a la constitució de la nova comarca del Pla d'Urgell, en l'elaboració dels Plans Comarcals de Muntanya, el Pla Territorial General de Catalunya i el Pla General de Lleida de 1995. Dels seus darrers treballs, en destaquen ‘La lluita per l'aigua a Catalunya’, 2007; i ‘El mirall americà, un imperi de càndids i pragmàtics’, 2008.
Quant al premi col·lectiu, en l’edició de 2023 s’atorga a la Revista L’Avenç, per la seva trajectòria i contribució al coneixement, la cultura i la seva gran capacitat de comunicació arreu dels països de parla catalana.
Actualment L’Avenç està dirigida per Josep M. Muñoz.
L’Avenç és una revista d’història i cultura, de divulgació i de reconstrucció crítica del passat, però també sobre la Catalunya contemporània. La publicació va néixer l’abril de 1977 a iniciativa d’un grup d’estudiants universitaris, amb la voluntat d’avançar cap a la normalització de la cultura catalana durant la transició democràtica. Durant els primers anys la publicació va mantenir la història com a principal eix, i a partir de finals dels anys 90 es va fer un gir per atorgar més pes a la cultura. Recentment, la direcció de L’Avenç va anunciar que aquest mes d’abril sortiria el seu darrer número, el 500, ja que degut a la falta de suports institucionals i privats, i la progressiva reducció del nombre de subscriptors, fa inviable la seva continuïtat tal com és avui. Tot i això la seva tasca seguirà des de l’editorial i des del format web.
Carla Simón i Pipó (Barcelona, 1986) és una guionista i directora de cinema catalana.
Tot i néixer el 1986 a Barcelona, va créixer a les Planes d'Hostoles (Garrotxa). La sida li havia pres els seus pares quan tenia sis anys i se'n va anar a viure amb els oncles i amb una cosina. Aquesta experiència va ser la base del seu primer llargmetratge.
Va graduar-se en comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2009, després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on va fer els seus primers curts, Women i Lovers, en col·laboració amb Marco Businaro.
El 2010 va fer un màster en Innovació i Qualitats Televisives, organitzat per Televisió de Catalunya, on va realitzar el capítol pilot d'una sèrie de ficció titulada La clínica, amb la participació dels actors Miquel Sitjar i Anna Casas. El 2011, amb el suport d'una beca de l'Obra Social de la Caixa, va anar a estudiar a la London Film School. Allí, va escriure i dirigir el documental Born positive —sobre joves nascuts amb el VIH— i els curts Lipstick —on dos nens s'enfronten a la mort de l'àvia— i Les petites coses —on narra la relació entre la seva àvia i la seva tia. Ambdós curtmetratges van ser seleccionats per diversos festivals internacionals. Va estrenar també el curtmetratge experimental Llacunes l'any 2015, creada a partir de les cartes de la seva mare, Neus Pipó, una figura que després apareixerà també a la seva primera pel·lícula.
El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que segons l'autora, té com a objectiu respondre el dubte de com explicar la mort a un menor i com entendre el que està succeint al seu voltant des dels silencis i els gestos.
És un guió autobiogràfic escrit per la mateixa Carla Simón, que narra la seva infància: amb sis anys és adoptada pels oncles materns, ja que la seva mare acaba de morir víctima de la sida, la mateixa malaltia que havia matat el pare tres anys abans. La pel·lícula planteja des de la mirada de la nena el procés d'adaptació difícil a la seva nova família d'adopció. Les dues nenes protagonistes estan interpretades per Laia Artigas, en el paper de Frida (assimilada com la mateixa Carla Simón), i Paula Robles, en el paper la seva cosina petita, amb David Verdaguer i Bruna Cusí com als oncles que l'acullen en aquesta nova família.
La cinta va rebre nombrosos premis i nominacions: a la Berlinale (premis a millor òpera prima i Gran Premi de la secció Generació Kplus), al Festival de Màlaga de cinema espanyol (Premi Dunia Ayaso i Bisnaga d'Or), al FIC-CAT (Premi del Jurat i Premi de la Crítica), al Festival Internacional de Cinema d'Istanbul (Premi especial del jurat) o al Festival Internacional de Cinema Independent de Buenos Aires (millor direcció). També va obtenir el Gaudí a la millor direcció, el Goya a la millor direcció novell, i el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d'Audiovisuals per la seva excel·lència tècnica i artística i, especialment, pel treball que va fer amb les actrius. El setembre de 2017 la pel·lícula va ser escollida per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya per representar a Espanya als premis Oscar.
L'any 2019 va treure a la llum el curtmetratge Despuéstambién, el qual va rebre nombrosos premis i nominacions: als Premis Gaudí (nominació al millor curtmetratge) i Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias (secció curts), entre d'altres.
En forma d'una conversa epistolar filmada, Carla Simón i la cineasta xilena DomingaSotomayor van parlar sobre cinema, el present i passat familiar, herència i maternitat al curtmetratge documental Correspondència (2020). El treball va inaugurar el festival Filmets d'aquell any.
El 2020 va rebre un Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, com a «reconeixement a professionals que són referents per a les generacions més joves». Segons el CoNCA, «Simón ha esdevingut una clara font d’inspiració per a tota una fornada de directores catalanes».
Aquell any també va codirigir amb Àlex Rigola el capítol «Vania» de la sèrie Escenario 0 (HBO), on adapta l'obra de teatre L'oncle Vània d'Anton Txékhov.
Os d'Or per a Alcarràs
La pel·lícula Alcarràs va guanyar l'Os d'Or a la millor pel·lícula a la Berlinale de 2022. D'aquesta manera, es va convertir en la primera cineasta catalana a assolir aquest reconeixement. En recollir el premi, va dedicar-lo a la seva família que cultiva préssecs al Baix Segre.
Simón també ha escrit el guió de què es preveu que sigui el seu tercer llargmetratge.
L'AMIC és una associació innovadora amb 25 anys d'història al servei dels mitjans de proximitat, temàtics i generalistes. Abans com a Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG), i ara com a Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC), representen a la premsa en paper i digital de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra i la Catalunya del Nord.
L’AMIC, constituïda l’any 1997, integra 475 mitjans, dels quals 136 són capçaleres de premsa gratuïta que tenen una tirada conjunta superior al milió d’exemplars, 49 de premsa de pagament amb una distribució superior als setanta-cinc mil exemplars i 290 són mitjans digitals que conjuntament superen els tretze milions d’usuaris únics mensuals. L’Associació està al servei del col·lectiu i defensa els seus interessos amb rigor i professionalitat.
Des de l’AMIC s’afavoreix l’intercanvi d’experiències professionals, opinions i suggeriments entre tots els editors, i es desenvolupen plataformes conjuntes que permeten a tots els associats gaudir d’unes eines i recursos que contribueixen a millorar els seus sistemes de gestió i la qualitat dels seus mitjans. Tot això amb la ferma voluntat de consolidar un sistema empresarial mediàtic, solvent, plural...
Actuen com a patronal del sector i amb la ferma voluntat de consolidar un sistema empresarial mediàtic, solvent, plural, democràtic i fortament arrelat a la nostra societat.
La seva obra editada s'agrupa en quatre apartats: novel•la, contes per a lectors adults, col•laboracions a la premsa i contes infantils. La novel•la és el gènere en el qual se sent més còmoda i pel qual ha rebut molt de reconeixement. Així, Pedra de tartera, a més del premi Joaquim Ruyra 1984 -ja esmentat-, ha estat mereixedora del Premi Crexells 1985 i el Premi de Literatura Juvenil Generalitat Catalunya del mateix any. Al seu torn, Càmfora ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Catalana 1993, el Premio de la Crítica Literaria de Narrativa Catalana (Espanya) 1993 i el Premi de la Crítica de Serra d'Or, també de 1993. L'any 2005 va rebre el premi Prudenci Bertrana per la novel•la País íntim.
Els temes preferits per l'autora són la maduresa personal en el temps a través de l'experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes (de parella, pares-fills i d'amistat), i els matisos dels sentiments. Als seus últims llibres ha deixat de banda els seus mons d'infantesa i ha tret material per a les seves històries d'un entorn més urbà. Temes com l’emigració, Carrer Bolívia (1999), la bellesa, el pas del temps, Bella edat (2003) o Emma (2008) han convertit Maria Barbal en una privilegiada analista de la vida actual, tot sense perdre aquell gust per la paraula i per la prosa ben feta que li han valgut una gran estimació per part del públic i la crítica.
Guardonada també l’any 2021 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
És una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya Nord. Aquesta associació d’escoles laiques va esdevenir un referent de l'activisme cultural i polític a la Catalunya Nord, tasca que ha estat essencial per la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes, i per la qual se li va concedir el 2007 la Creu de Sant Jordi.
Recentment, la sentència del Consell Constitucional francès barrant el pas a l'ensenyament immersiu del català ha provocat molt malestar a la comunitat educativa i a la societat de la Catalunya del Nord. La immersió lingüística en català a França, ha estat tombada. La prohibició podria afectar escoles que imparteixin classes en català. La sentència no només reafirma la supremacia del francès respecte totes les llengües de l'Estat francès, sinó que posa en risc el model educatiu de la Bressola, perquè, segons la sentència, seria "il·legal" ensenyar en català.
Cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani, que, debutant com a cantant en els anys 1960, va formar part del moviment de la Nova Cançó, com a reconeixement a tota la seva trajectòria musical destacant la promoció de la llengua, la cultura i la relació fraterna entre els diferents pobles de parla catalana.
El primer i únic informatiu pensat per a nens dels Països Catalans, conduït per la periodista Laia Servera, que s’emet en directe, de dilluns a dijous, a les 19.30, pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, i que va adreçat a qualsevol persona que estigui interessada a conèixer millor l'actualitat, tot i que, en principi, està pensat perquè el mirin nens i nenes d'entre 8 i 12 anys; la primera emissió es va fer el 23 d'abril del 2001, coincidint també amb l'estrena del K3, en aquell moment el canal infantil i juvenil de Televisió de Catalunya; pel fet d’informar els nens i joves en llengua catalana, amb un llenguatge entenedor i amb una tria d’imatges meditada.
Escriptor, professor, antropòleg i sociòleg valencià; soci d’Honor de l’Associació d’escriptors en Llengua Catalana, acadèmic de la l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1991 per la seva dedicació cívica i és avui una de les personalitats intel·lectuals més reconegudes dels Països Catalans; per la seva trajectòria de destacada aportació a la literatura i el pensament contemporanis, que ha sabut compaginar sempre amb un activisme cultural incansable a través de diverses organitzacions, com ara la presidència d’Acció Cultural del País Valencià, i amb el seu compromís cívic i polític amb els Països Catalans, i l’establiment de relacions culturals i d’amistat entre els seu pobles.
Mitjà de comunicació digital en l’àmbit lingüístic dels Països Catalans, per la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes a tot el territori, aconseguint una gran difusió i alhora mantenint un elevat nivell de qualitat i d’independència periodística en l’àmbit de la premsa escrita, amb incursions en el món audiovisual, pel treball incansable d’intercanvi cultural entre les poblacions i les entitats i institucions dels Països Catalans, sense cap vinculació de dependència amb cap partit o institució política.
Director , guionista i productorcatalà, com al director de cinema català més prolífic, amb més d’una trentena de films, des d’Ocaña, retrato intermitente, l’any 1977 fins aUniversal i faraona i Miss Dalí, d’aquest any 2018; Premi Gaudí d’Honor el 2014, la seva obra s'ha programat en els millors festivals internacionals de cinema, destacant especialment en el Festival Internacional de Cinema de Berlín, on ha aconseguit la seva presència durant cinc anys consecutius, projectant així la llengua i la cultura catalana a través del cinema.
Per la seva destacada tasca de conservació, restauració, difusió i defensa del patrimoni d’art sacre compartit entre Catalunya i la Franja de Ponent, més enllà de les ingerències polítiques, i en defensa de la unitat de la col·lecció artística del que fou el Bisbat de Lleida, en compliment de la Llei de Patrimoni de Catalunya, una defensa a la qual la societat catalana en general i, específicament, la ponentina ha donat suport activament.
Conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, per la seva tasca, com a conseller, per afavorir les relacions culturals del País Valencià amb Catalunya, i amb la resta dels territoris de parla catalana, defensant la unitat de la llengua, així com l’escola pública en valencià.
Per la seva destacada projecció al conjunt dels territoris de parla catalana, esdevenint una de les editorials de referència en aquesta llengua, des del Ponent català, tant per la seva qualitat com per l’extensió de la seva producció editorial.
Empresari català, originari de Torelló, director general del Grup Bon Preu, grup d'empreses del sector de l'alimentació, que etiqueta la totalitat dels seus productes en català i que foren creades per ell i el seu germà Josep el 1974 a Manlleu, el 1988 obriren el primer hipermercat a Vilafranca del Penedès i, a dia d'avui, disposen d'establiments repartits per tot el territori; també és president d'Ausa Futur i membre del Consell Assessor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra; el 2008 va rebre el Premi d'Honor Lluís Carulla per haver desenvolupat un model econòmic pensat i dirigit des del territori i arrelat al país.
Cafeteria de les Borges Blanques, per la seva aposta continuada per la promoció de grups i artistes de parla catalana i per ser un punt de referència cultural a les terres de ponent.
Com a cap visible de la lluita del col·lectiu docent de les Illes, agrupat en l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, en contra del decret de trilingüisme del govern balear, impulsat l’any 2013 i que relegava l’ensenyament del català a un 20% de les hores lectives, liquidant així la immersió lingüística feta al llarg de trenta anys; en protesta per l’aplicació d’aquesta normativa i altres mesures que retallaven l’autonomia dels centres i drets dels docents, Sastre va iniciar una vaga de fam de 40 dies per tal de forçar a l’executiu de José Ramón Bauzá a dialogar i negociar amb al comunitat educativa.
Entitat que agrupa les federacions de qualsevol modalitat esportiva d’arreu del país, per la seva campanya contra els greuges i perjudicis que el sector està patint per culpa de les darreres accions legislatives i dels poders públics que menystenen la realitat del teixit esportiu català, tot abocant-lo a una situació al límit del col·lapse.
Reconeguda dibuixant i ninotaire catalana que durant anys ha il·lustrat la història del país, les seves festes i tradicions i que ha ajudat als nens i nenes dels Paisos Catalans a tenir una visió àmplia del territori.
Entitat formada per sis catedràtics catalans de renom mundial que té com a vocació «contribuir al debat sobre l'autodeterminació a Catalunya a fi que els seus ciutadans puguin decidir el seu futur lliurement, sense por ni amenaces», fou fundada pels catedràtics d'economia Pol Antràs (Harvard), Jordi Galí (UPF), Gerard Padró (LSE), Xavier Sala i Martín (Colúmbia), Jaume Ventura (UPF) i el catedràtic de política i afers públics Carles Boix (Princeton) per intentar aportar informació veraç que desmentís les amenaces i exageracions que els sectors contraris a la independència de Catalunya feien.
Cantautorvalencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó encatalà i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.
Entitat fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya.
Filòleg mallorquí,lingüistadialectòlegmallorquí, considerat un dels més prestigiosos i reconeguts dels Països Catalans.
Entitat fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya.
Per la seva activitat literària, ja que ha escrit sobre els problemes socials de la medicina, ha fet importants aportacions a l'estudi i la divulgació de la terminologia científica i mèdica en català, ha estat redactor del vocabulari mèdic i director del Diccionari Enciclopèdic de la Medicina, amb els quals ens ha donat un instrument lèxic modern i compartit.
Per ser la veu unitària de la cinematografia catalana formada per tots els sectors creatius i productius, a més de promocionar i contribuir que les nostres llengua i cultura catalanes tinguin una gran projecció internacional i pel gran any del cinema català, amb el triomf de Pa Negre, que ha aconseguit obtenir un reconeixement mundial.
Pel seu mestratge i compromís amb la normalització i la difusió de la llengua catalana en els mitjans de comunicació, especialment en les retransmissions esportives del F.C. Barcelona, les quals compten milers de fidels oients arreu dels Països Catalans.
Pel seu treball i la seva constància en el manteniment de la identitat i les arrels així com per la seva tasca pedagògica sobre els Països Catalans en el marc del continent sud-americà.
Per la seva tasca acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els àmbits de la cultura de parla catalana.
Filòleg que destaca per la seva dedicació a l'estudi i la difusió de la llengua i la literatura catalanes de la franja d'Aragó i de la regió del Carxe en l'àmbit de la romanística internacional.
Per la seva extensa publicació d’obres sobre gramàtica catalana, contribuint així a l’enfortiment i la consolidació de la llengua comuna dels Països Catalans.
Per haver donat veu als algueresos ajudant-los a recuperar la pròpia llengua i per haver donat suport a tota la gent de la comunitat catalana de l’Alguer a recuperar el propi sentiment hereditari.
Per les seves destacades aportacions a l'estudi de la llengua catalana, els profunds treballs sobre gramàtica i la difusió del seu pensament sobre el present social i el futur de les nostres llengua i cultura.
Pels seus anys d'exemplaritat artística i cívica, al llarg dels quals ha estat reconegut i admirat igualment pel públic de tots els Països Catalans, i ha arribat així, de manera molt important, a intensificar les relacions entre tots ells.
Per la seva llarga trajectòria, no solament en el camp esportiu, sinó sobretot com a representant i emblema del fenomen social i nacional amb el qual s'identifica una part considerable del poble de Catalunya, però que desvetlla igualment simpaties i adhesions al País Valencià, a les Illes i a les altres terres de parla catalana.
Per la realització del programa El matí de Catalunya Ràdio i per gestar una ràdio catalana competitiva i de qualitat, amb una important audiència que va més enllà del territori del Principat.
Pels seus 20 anys de promoció i foment de la cultura catalana arreu del territori alguerès.
Per la seva trajectòria personal i política, no solament per la seva defensa de la personalitat nacional i cultural de Catalunya, sinó també de la unitat de la llengua catalana i de les relacions cíviques i culturals dels diferents territoris que la parlen.
Mitjà de comunicació pioner en la premsa electrònica al nostre país, per haver-se convertit en un instrument imprescindible i d’extensa difusió d’intercanvi d’informació entre totes les comarques i poblacions dels Països Catalans.
Pel seu activisme cultural en temps de la resistència i per la tasca intel·lectual realitzada al llarg de la seva vida, la qual li ha comportat fortes vinculacions en l’àmbit dels Països Catalans.
Per la seva ampla difusió en el marc dels Països Catalans i per ser una eina de valor extraordinari a les escoles i en l’àmbit familiar.
Pel seu activisme cultural en temps de la resistència i per la tasca intel·lectual realitzada al llarg de la seva vida, la qual li ha comportat fortes vinculacions en l’àmbit dels Països Catalans.
Per agrupar diversos periòdics d’arreu dels Països Catalans en una sèrie d’iniciatives conjuntes, especialment de caràcter editorial, totes elles en llengua catalana i amb l’objectiu de normalitzar la nostra llengua al quiosc.
Perquè conjuntament amb l’Associació del Matarranya i els consells locals de la Franja han adreçat els seus esforços al foment i l'acceptació del concepte de Països Catalans entre la gent de l’Aragó i pels seus esforços i la voluntat d’integració lingüística i cultural amb la resta dels Països Catalans.
Mossèn de l’Alguer, pel seu esforç de pancatalanitat reflectit en la seva acció pastoral, pel seu exemple civil en la societat algueresa i pel seu Diccionari català de l’Alguer projectat damunt tota la comunitat catalanoparlant, i als seus hereus, la gent de l’Alguer, que continuen actuant per projectar el coneixement de l’Alguer a la resta dels Països Catalans.
Pels gairebé 40 anys d’activitat incessant, personal, editorial i institucional, de cap a cap dels Països Catalans, que ha posat en contacte grups, persones i iniciatives en el conjunt i en cada territori; i especialment pel paper i significat històric col·lectiu de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Equip de rugbi, pel ressò mediàtic als Països Catalans després d’aconseguir arribar a la final del campionat de França, i per la seva reivindicació expressa de la catalanitat i la seva contribució a l’establiment de lligams per a la constitució d’una selecció de rugbi dels Països Catalans.
Per l’edició el 1998 del llibre de memòries Garbinada i ponent, i en reconeixement de la seva trajectòria d’escriptor, considerant que ha estat més de 30 anys una referència fonamental en la literatura per a joves dels Països Catalans.
Fent un esment molt especial del seu president Jaume Fuster, amb motiu dels 20 anys d’antiguitat celebrats el 1997, per haver servit de principal nexe d’unió i relació entre molts centenars d’autors de tots els gèneres literaris en, i entre, cadascun dels Països Catalans.
Sèrie de TV3 i especialment a l’autor de la idea, els guionistes i els protagonistes, per la cohesió social creada al voltant d’una narració exemplar com a literatura popular que ha sabut arribar a tots els racons del nostre territori cultural i sociolingüístic.
Alcalde de Perpinyà, per l’organització de l’acte en commemoració del 800 aniversari de la Carta de les Llibertats Municipals de Perpinyà, amb l’objectiu de fer-ne un nexe d’unió amb la resta de ciutats dels Països Catalans, i del passat i del futur, com pel conjunt de les seves accions en pro de la normalitat de la llengua catalana a la seva ciutat.
Per haver impulsat des de la Presidència de Govern Balear una política lingüística que considera la llengua pròpia com un factor determinant de la identitat d’un poble, planificant i organitzant tot un procés de normalització de la llengua a les Illes, mitjançant un pla de conscienciació social adreçat a tot el poble balear.
Per la seva trajectòria de difusió de la cançó catalana al llarg dels anys i per la tasca pedagògica realitzada en els seus recitals tant a Espanya com a Europa i l'Amèrica llatina de difusió de la nostra realitat cultural, i molt especialment per la presentació i la repercussió del disc D’UN TEMPS UN PAÍS, interpretat íntegrament en català, que aplega cançons de cantants de la nova cançó provinents de diversos països de la nostra àrea cultural comuna i que ha aconseguit ser líder de vendes a l’Estat espanyol.
Per la seva decidida contribució als treballs conjunts de recerca i divulgació en l’àmbit de les ciències naturals i mediambientals, en les quals van participar per primer cop, sota la seva direcció, científics de tots els Països Catalans.
PM. I. Cap del Govern del Principat d’Andorra,per la seva contribució singular a la projecció internacional de la llengua catalana i a l’afirmació de la seva unitat en el marc de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i per haver incrementat la repercussió d’aquest fet amb la seva disponibilitat i presència arreu del territori lingüístic català.
Per ser signatàries del conveni conegut com l’Erasmus Català, que ha de permetre les relacions d’intercanvi cultural i científic entre els països de parla catalana.
Per la conclusió l’any 1991 del Diccionari etimològic de la llengua catalana, reflex d’una llarga trajectòria dedicada a l’estudi de la nostra llengua que ha contribuït a l’enfortiment i a la projecció de les relacions culturals i d’amistat entre els pobles de parla catalana.
En representació de les diverses entitats i institucions dels pobles de parla catalana que han col·laborat en la campanya de promoció del 500 Aniversari del Tirant lo Blanc.
En reconeixement de l’esforç realitzat en la tasca de consolidació i d’expansió de la publicació, assolint l’objectiu de fer-la arribar a tots els pobles i territoris de parla catalana com a únic setmanari d’informació general escrit íntegrament en aquesta llengua.